Nou impuls a la televisió educativa

Ahir va ser un dia en què els canals públics van ampliar la seva oferta en els formats de televisió educativa. D’una banda TV3 va estrenar Caçadors de paraules, mentre que Televisió Espanyola va començar a emetre el concurs cultural La lista.

Caçadors de paraules (TV3) va començar ahir la seva segona temporada amb una edició dedicada al llenguatge dels polítics. El programa, que va triomfar en la primera temporada (24,2% de share i 760.000 espectadors) vol reeditar l’èxit d’un format televisiu que té la voluntat de divulgar i fer descobrir les paraules més desconegudes de la llengua catalana en la seva diversitat. De fet, aquesta nova temporada farà una major èmfasi als diferents accents i terres on es parla el català, com ara la Franja de Ponent (a l’Aragó), els Pirineus o les Terres de l’Ebre.

A més a més, Caçadors de paraules farà divulgació d’una llengua parlada a Catalunya i força desconeguda per molts catalans: l’aranès.

Els tretze nous capítols que s’han gravat tindran en compte el català emprat pels polítics; la llengua dels pescadors i els homes de mar; els topònims; les paraules relacionades amb la verema i el vi, amb la roba, amb els pastissos i els dolços, i amb els jocs.

Com també hem dit, Televisió Espanyola va estrenar el concurs La lista, una proposta que ja funciona a televisions d'Anglaterra, França, Austràlia i Alemanya i que combina la necessitat de respondre bé les preguntes de cultura general i la capacitat de preveure les errades pròpies i les de la resta de concursants.

La conducció del concurs està en mans del periodista Daniel Domenjó, que defineix La lista com "un concurs innovador, amè, en què es demostrarà que absolutament tothom, gent gran, canalla, executius, manobres, camperols i enginyers, pot competir en igualtat de condicions".

Pel que fa a la mecànica del concurs, la competició arrenca quan els equips -dues parelles de concursants creades en el programa- es col·loquen en cabines insonoritzades de d'on han de completar un panell amb dues llistes.

La classificació per a la segona fase del concurs té a veure amb la confiança en les possibilitats pròpies, perquè és decisiu igualar la quantitat de respostes correctes que cada parella ha anunciat que aconseguiria.

En la segona fase del programa, la parella ha d'encertar el màxim nombre de respostes que pugui, un cop se sotmet al repte de la llista final, que en té quinze de possibles.

Catalunya no arriba a la mitjana europea en l'accés a Internet

Més de la meitat de les llars catalanes no tenen accés a Internet. Encara que any rere any la xifra va augmentant, el 2007 s'ha tancat amb un 48,8% de llars que disposen de connexió a la xarxa, un percentatge inferior a la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 54%. La Comissió Europea creu que les altes tarifes de les companyies espanyoles suposen un fre per a la penetració d'Internet a l'Estat. Brussel·les intentarà aquest 2008 impulsar noves mesures per assegurar la competència en el sector de les telecomunicacions, un factor clau perquè els preus dels serveis es moderin.

Les xifres són clares i revelen que l'accés privat a Internet a Catalunya està lluny dels percentatges d'altres països europeus com Holanda (83%), Suècia (79%), el Regne Unit (67%), Bèlgica (60%) o fins i tot Eslovènia (58%) i Estònia (53%). Catalunya, però, supera el conjunt de l'Estat espanyol (45%). Entre els Estats que registren la penetració més baixa d'Internet hi ha Bulgària (19%) i Romania (22%).

Pel que fa al tipus de connexió, a Catalunya s'ha registrat en els darrers dos anys un important avenç de la connexió per banda ampla (ADSL, fil òptic, etc.) i, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), s'ha passat del 28,2% en el 2005 al 46% en el 2007, 4 punts per sobre de la mitjana de la UE. De nou, Catalunya se situa molt per sobre del percentatge de l'Estat espanyol, que és del 39%.

Malgrat l'avenç de les connexions per banda ampla, Brussel·les considera que a Espanya la taxa de penetració de la tecnologia és "relativament baixa" a conseqüència, sobretot, de les tarifes que imposen les companyies. L'objectiu de la comissària europea de Competència, Neelie Kroes, és impulsar un veritable mercat únic de les telecomunicacions que contribueixi a fomentar la competència i a abaixar els preus dels serveis de telefonia i Internet.