En el post anterior he explicat el que es desprèn de la xerrada que Luis Bruzón va fer durant la classe de Comunicació i Educació del passat dimarts. A partir de tota la informació proporcionada m’he proposat fer un cop d’ull als programes de cooperació internacional que es gestionen des de casa nostra i que duu a terme alguna de les Administracions que financem directament nosaltres. En aquest cas que ens ocupa ens centrarem en la Generalitat de Catalunya.
Per això intentaré respondre a una sèrie de preguntes: Què podem dir dels projectes que duu a terme la Generalitat? En realitza realment? Com? A on? Es fonamenten en la comunicació? Perquè en sabem tan poc?
Abans de tot cal dir que la Generalitat de Catalunya canalitza els seus programes de cooperació internacional a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que s’emmarca dins el Departament de la Vicepresidència. L’ACCD té com a principal objectiu canviar les actuals relacions entre el Nord i el Sud, mitjançant la construcció de la pau i les diferents accions humanitàries que realitza.
De fet, la Cooperació Catalana inicia una nova etapa. Segons s’assegura des de la mateixa web de l’Agència, “la Generalitat de Catalunya ha iniciat un camí sense retorn d’un veritable model de Cooperació Catalana transparent, eficient i transformador” després que s’aprovés la Llei Catalana de Cooperació i que es creés la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària. La clau de tot plegat sembla que ve donada per la suma de la col·laboració i el compromís de la societat civil catalana amb aquesta voluntat manifestada per les institucions catalanes. Des de la Generalitat de Catalunya, doncs, es pretén treballar per aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni fixats per les Nacions Unides. En sintonia amb aquesta fita, el Parlament de Catalunya ha aprovat un Pla director per als propers quatre anys (2007-2010) que “impulsarà un model propi de cooperació, basat en la qualitat més que no pas en la quantitat”.
Ara bé, com es materialitzen tots aquests propòsits? Quines funcions duu a terme la Cooperació Catalana? Amb quins objectius concrets? Amb quins recursos?
A grans trets, les funcions bàsiques de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament són dissenyar i executar projectes d’ajuts i gestionar les diferents polítiques de cooperació, així com també els recursos econòmics i materials destinats a la construcció de pau i a les accions humanitàries. A més a més s’encarrega de tasques de caire més administratiu, com ara assessorar la Generalitat i d’altres entitats en matèria de cooperació, efectuar convocatòries per a l’atorgament de subvencions destinades a aquestes finalitats, concretar convenis de col·laboració, a més de coordinar els diferents plans de cooperació al desenvolupament que realitzen els diferents departaments i organismes de la Generalitat.
D’altra banda, les accions que es duen a terme des de l’ACCD es poden situar en una sèrie d’objectius concrets, com ara lluitar contra la pobresa i millorar l’accés a la sanitat, a l’aigua potable o a l’educació. A més es proposa enfortir en els països més conflictius una sèrie de valors, com són el foment de la pau, dels drets humans, de la democràcia, de la cultura o de la tolerància i la diversitat. Tot això tenint en compte les necessitats locals de cada comunitat i seguint les pautes d’un desenvolupament humà sostenible amb el medi ambient. Amb totes aquestes mesures l’ACCD es proposa millorar i equilibrar substancialment les relacions Nord-Sud.
Per executar i mantenir totes aquestes activitats, la Cooperació Catalana es dota d’uns recursos econòmics provinents dels diferents Departaments de la Generalitat, així com de la pròpia Agència. El finançament que destina la Generalitat a la cooperació internacional presenta una clara tendència a l’alça en els últims anys: l’any 2005 va destinar un 0,25% del seu pressupost; el 2006 va fer-ho en un 0,36% i té la voluntat d’arribar al 0,66% l’any 2010, tal com marca el Pla Director de cooperació al desenvolupament. El vell objectiu, però, és arribar a destinar la famosa xifra del 0,7% dels tributs a projectes de cooperació.
Per això intentaré respondre a una sèrie de preguntes: Què podem dir dels projectes que duu a terme la Generalitat? En realitza realment? Com? A on? Es fonamenten en la comunicació? Perquè en sabem tan poc?
Abans de tot cal dir que la Generalitat de Catalunya canalitza els seus programes de cooperació internacional a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que s’emmarca dins el Departament de la Vicepresidència. L’ACCD té com a principal objectiu canviar les actuals relacions entre el Nord i el Sud, mitjançant la construcció de la pau i les diferents accions humanitàries que realitza.
De fet, la Cooperació Catalana inicia una nova etapa. Segons s’assegura des de la mateixa web de l’Agència, “la Generalitat de Catalunya ha iniciat un camí sense retorn d’un veritable model de Cooperació Catalana transparent, eficient i transformador” després que s’aprovés la Llei Catalana de Cooperació i que es creés la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària. La clau de tot plegat sembla que ve donada per la suma de la col·laboració i el compromís de la societat civil catalana amb aquesta voluntat manifestada per les institucions catalanes. Des de la Generalitat de Catalunya, doncs, es pretén treballar per aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni fixats per les Nacions Unides. En sintonia amb aquesta fita, el Parlament de Catalunya ha aprovat un Pla director per als propers quatre anys (2007-2010) que “impulsarà un model propi de cooperació, basat en la qualitat més que no pas en la quantitat”.
Ara bé, com es materialitzen tots aquests propòsits? Quines funcions duu a terme la Cooperació Catalana? Amb quins objectius concrets? Amb quins recursos?
A grans trets, les funcions bàsiques de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament són dissenyar i executar projectes d’ajuts i gestionar les diferents polítiques de cooperació, així com també els recursos econòmics i materials destinats a la construcció de pau i a les accions humanitàries. A més a més s’encarrega de tasques de caire més administratiu, com ara assessorar la Generalitat i d’altres entitats en matèria de cooperació, efectuar convocatòries per a l’atorgament de subvencions destinades a aquestes finalitats, concretar convenis de col·laboració, a més de coordinar els diferents plans de cooperació al desenvolupament que realitzen els diferents departaments i organismes de la Generalitat.
D’altra banda, les accions que es duen a terme des de l’ACCD es poden situar en una sèrie d’objectius concrets, com ara lluitar contra la pobresa i millorar l’accés a la sanitat, a l’aigua potable o a l’educació. A més es proposa enfortir en els països més conflictius una sèrie de valors, com són el foment de la pau, dels drets humans, de la democràcia, de la cultura o de la tolerància i la diversitat. Tot això tenint en compte les necessitats locals de cada comunitat i seguint les pautes d’un desenvolupament humà sostenible amb el medi ambient. Amb totes aquestes mesures l’ACCD es proposa millorar i equilibrar substancialment les relacions Nord-Sud.
Per executar i mantenir totes aquestes activitats, la Cooperació Catalana es dota d’uns recursos econòmics provinents dels diferents Departaments de la Generalitat, així com de la pròpia Agència. El finançament que destina la Generalitat a la cooperació internacional presenta una clara tendència a l’alça en els últims anys: l’any 2005 va destinar un 0,25% del seu pressupost; el 2006 va fer-ho en un 0,36% i té la voluntat d’arribar al 0,66% l’any 2010, tal com marca el Pla Director de cooperació al desenvolupament. El vell objectiu, però, és arribar a destinar la famosa xifra del 0,7% dels tributs a projectes de cooperació.
Les diferents incitaves que la Generalitat du a terme en matèria de cooperació es duen a terme bàsicament al grup de països catalogats de territoris d’actuació prioritària. Aquests són el Marroc, Palestina, Colòmbia, Bolívia, Equador, Moçambic, Senegal, Nicaragua, El Salvador, Guatemala i el Sàhara Occidental. A més a més es tenen en consideració els territoris d’actuació preferent, com el Perú, Brasil, Algèria, Camerun, Etiòpia, Gàmbia i el Líban; així com també els països que han sortit recentment d’un conflicte bèl·lic o que pateixen risc de vulneració dels drets humans –Bòsnia, Kosovo, Timor Oriental, Kurdistan, Txetxènia, etc. Per últim, i al marge dels anteriors territoris, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també mostra el seu compromís en les zones d’emergència que han estat devastades per diferents causes i que pateixen una crisi humanitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada