Nou impuls a la televisió educativa

Ahir va ser un dia en què els canals públics van ampliar la seva oferta en els formats de televisió educativa. D’una banda TV3 va estrenar Caçadors de paraules, mentre que Televisió Espanyola va començar a emetre el concurs cultural La lista.

Caçadors de paraules (TV3) va començar ahir la seva segona temporada amb una edició dedicada al llenguatge dels polítics. El programa, que va triomfar en la primera temporada (24,2% de share i 760.000 espectadors) vol reeditar l’èxit d’un format televisiu que té la voluntat de divulgar i fer descobrir les paraules més desconegudes de la llengua catalana en la seva diversitat. De fet, aquesta nova temporada farà una major èmfasi als diferents accents i terres on es parla el català, com ara la Franja de Ponent (a l’Aragó), els Pirineus o les Terres de l’Ebre.

A més a més, Caçadors de paraules farà divulgació d’una llengua parlada a Catalunya i força desconeguda per molts catalans: l’aranès.

Els tretze nous capítols que s’han gravat tindran en compte el català emprat pels polítics; la llengua dels pescadors i els homes de mar; els topònims; les paraules relacionades amb la verema i el vi, amb la roba, amb els pastissos i els dolços, i amb els jocs.

Com també hem dit, Televisió Espanyola va estrenar el concurs La lista, una proposta que ja funciona a televisions d'Anglaterra, França, Austràlia i Alemanya i que combina la necessitat de respondre bé les preguntes de cultura general i la capacitat de preveure les errades pròpies i les de la resta de concursants.

La conducció del concurs està en mans del periodista Daniel Domenjó, que defineix La lista com "un concurs innovador, amè, en què es demostrarà que absolutament tothom, gent gran, canalla, executius, manobres, camperols i enginyers, pot competir en igualtat de condicions".

Pel que fa a la mecànica del concurs, la competició arrenca quan els equips -dues parelles de concursants creades en el programa- es col·loquen en cabines insonoritzades de d'on han de completar un panell amb dues llistes.

La classificació per a la segona fase del concurs té a veure amb la confiança en les possibilitats pròpies, perquè és decisiu igualar la quantitat de respostes correctes que cada parella ha anunciat que aconseguiria.

En la segona fase del programa, la parella ha d'encertar el màxim nombre de respostes que pugui, un cop se sotmet al repte de la llista final, que en té quinze de possibles.

Catalunya no arriba a la mitjana europea en l'accés a Internet

Més de la meitat de les llars catalanes no tenen accés a Internet. Encara que any rere any la xifra va augmentant, el 2007 s'ha tancat amb un 48,8% de llars que disposen de connexió a la xarxa, un percentatge inferior a la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 54%. La Comissió Europea creu que les altes tarifes de les companyies espanyoles suposen un fre per a la penetració d'Internet a l'Estat. Brussel·les intentarà aquest 2008 impulsar noves mesures per assegurar la competència en el sector de les telecomunicacions, un factor clau perquè els preus dels serveis es moderin.

Les xifres són clares i revelen que l'accés privat a Internet a Catalunya està lluny dels percentatges d'altres països europeus com Holanda (83%), Suècia (79%), el Regne Unit (67%), Bèlgica (60%) o fins i tot Eslovènia (58%) i Estònia (53%). Catalunya, però, supera el conjunt de l'Estat espanyol (45%). Entre els Estats que registren la penetració més baixa d'Internet hi ha Bulgària (19%) i Romania (22%).

Pel que fa al tipus de connexió, a Catalunya s'ha registrat en els darrers dos anys un important avenç de la connexió per banda ampla (ADSL, fil òptic, etc.) i, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), s'ha passat del 28,2% en el 2005 al 46% en el 2007, 4 punts per sobre de la mitjana de la UE. De nou, Catalunya se situa molt per sobre del percentatge de l'Estat espanyol, que és del 39%.

Malgrat l'avenç de les connexions per banda ampla, Brussel·les considera que a Espanya la taxa de penetració de la tecnologia és "relativament baixa" a conseqüència, sobretot, de les tarifes que imposen les companyies. L'objectiu de la comissària europea de Competència, Neelie Kroes, és impulsar un veritable mercat únic de les telecomunicacions que contribueixi a fomentar la competència i a abaixar els preus dels serveis de telefonia i Internet.

Edu365.cat, el portal educatiu català

L’edu365.cat és un portal educatiu que depèn del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat (infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional) i les seves famílies. El portal es basa en les infrastructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). A més a més és també una eina de gran utilitat per al professorat, ja que ofereix un conjunts de recursos i serveis per ajudar-lo en la seva docència.

Alguns dels objectius que es proposa el portal edu365.cat és potenciar l’ús segur d’Internet amb finalitats educatives, i proporcionar aquesta eina que és la xarxa tant a casa com a les escoles. D’aquesta manera es busca una igualtat educativa per a tothom, amb independència del nivell econòmic de les famílies, del lloc de residència, de l’entorn cultural, o del sexe o discapacitats de l’alumne.

A més, pretén ser un nou instrument per fer possible la comunicació entre els alumnes, els pares i el professorat. Amb uns continguts i informacions distribuïdes en català, l’edu365.cat vol també comunicar els valors, els riscos i les responsabilitats en l’ús d’Internet.

Poden ser usuaris registrats de l'edu365.com els alumnes, pares i mares, professorat i centres educatius no universitaris de Catalunya. Cadascun d'aquests col·lectius disposa, en el portal, d'uns serveis i recursos comuns i d'altres d'específics.

Algunes de les eines que proporciona el portal són un servei propi de correu electrònic, xats, consultories, carpetes virtuals, traductors i diccionaris on-line, enciclopèdies, jocs, adreces d’interès, etc.

Censura contra TV3?

Després que el govern valencià precintés el passat 9 de desembre el repetidor de TV3 de la Carrasqueta que emetia per a Alacant i Elx, ara l'amenaça plana sobre els reemissors del Bartolo i el Montdúver. El govern de Francisco Camps ja ha demanat permís al jutge per segellar-los sense avisar prèviament l'entitat propietària d'aquests, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per evitar així concentracions en aquestes instal·lacions.

Precisament per evitar els tancaments, ahir centenars de persones es van manifestar a Castelló i Gandia. Tots els partits polítics excepte el PP van donar suport a aquestes marxes convocades per ACPV.

La manifestació a Castelló de la Plana, que segons l'organització va comptar amb 3.000 assistents, s'obria amb una pancarta en la qual es podia llegir Barbaritat Valenciana. Als crits de "llibertat d'expressió" hi van desfilar a més de representants del PSPV-PSOE, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i Esquerra Republicana, representants de sindicats valencians i el secretari general d'ACPV, Eliseu Climent. Aquest, a l'hora dels parlaments, va assegurar que "podem perdre la batalla -en al·lusió al tancament de la Carrasqueta- però no la guerra".

Paral·lelament a Gandia, malgrat la incessant pluja, unes 300 persones es van manifestar rere la pancarta "Volem TV3, C33, 3/24 i 300. Per la llibertat d'expressió".

D'altra banda, ACPV va recórrer ahir el tancament del repetidor de TV3 de la Carrasqueta, perquè considera que la Generalitat Valenciana va sobrepassar el permís judicial. L'advocada de l'entitat, Mercè Teodoro, addueix que el jutge només va autoritzar a tancar i precintar els equips d'emissió de TV3, mentre que la Generalitat, a més, va desmuntar-los. Per això, demana la nul·litat de l'actuació.

Nàpols designada seu del quart Fòrum Universal de les Cultures al 2013

En reunió extraordinària, l'assemblea del Patronat de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures ha escollit la ciutat de Nàpols com a seu del Quart Fòrum Universal de les Cultures que se celebrarà l'any 2013.

Aquesta ciutat ha rebut el total suport del govern italià, la regió de la Campània i la província de Nàpols, gràcies al qual i a la participació activa de les institucions territorials, la programació de l'esdeveniment preveu una inversió total d'uns 1.000 milions d'euros (700 milions dels quals en inversions públiques).

El lema del Quart Fòrum, que se celebrarà durant 101 dies i tindrà un pressupost de 150 milions d'euros garantits pel govern italià, se centrarà en 'la Memòria del Futur' que estructurarà els eixos temàtics que defineixen el Fòrum Universal de les Cultures: Diversitat Cultural, Desenvolupament Sostenible, Coneixement i Condicions per a la Pau.

Font: Avui.cat

Després de Barcelona (2004), Monterrey (2007) i Valparaíso (2010), Nàpols serà la seu del Fòrum 2013.


Més informació aquí.

Alfabetització digital al Raval

Aquesta setmana hem visitat el telecentre Casal dels Infants del Raval, per poder incloure l’experiència en el documental sobre Alfabetització Mediàtica i Digital. El telecentre, que està situat al carrer barceloní Junta de Comerç 16 i que està dinamitzat per Marc Paqual, ofereix una sèrie de classes i recursos perquè els veïns del barri aprenguin a utilitzar correctament els ordinadors.

El centre, que forma part del projecte Punt Òmnia de la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), està equipat amb una quinzena d’ordinadors perquè joves sense recursos, immigrants i la gent gran (veïns del barri de tota la vida) puguin alfabetitzar-se digitalment.

El Casal dels Infants del Raval ofereix diferents activitats, cadascuna adaptada a les prioritats i les necessitats dels diferents usuaris del Telecentre. Per una banda trobem els cursos d’informàtica en els quals els alumnes adquireixen coneixements variats en l’ús quotidià dels ordinadors: navegar i cercar informació per Internet, enviar i rebre e-mails, fer gestions a través de la xarxa, saber utilitzar editors de textos i fulls de càlcul o tenir alguns coneixements de retoc fotogràfic. Segons ens explica Marc Pasqual, a tota aquesta sèrie de coneixements se li intenta donar un caire personal. És a dir, es busca que l’alumne en vegi la utilitat i trobi la motivació a través de les seves relacions personals: poder contactar amb la família que viu al país d’origen, saber guardar les seves fotografies personals, etc.

Altres activitats que duu a terme el telecentre són les càpsules, uns cursos especials per aquells alumnes més avançats en coneixements sobre les TIC, en les quals s’expliquen les lliçons de manera molt ràpida, seguint pràcticament una mecànica autodidacta. Pasqual diu que les càpsules es van crear perquè hi havia alumnes que es volien quedar molts anys al telecentre, i que per tant sempre adquirien els mateixos coneixements. D’aquesta manera les càpsules permeten que aquests alumnes aprofitin millor els anys de més que es volen quedar en el centre.

Per últim també destaca l’anomenat Espai Obert, que com el seu nom indica consisteix en una lliure utilització dels ordinadors, sense que s’imparteixi cap classe. El perfil més usual d’aquesta activitat són els joves del barri, que l’utilitzen a mode de ciber o de locutori, sobretot per parlar a través del MSN Messenger amb els seus amics.

Obre CitiLab de Cornellà, el primer laboratori digital ciutadà d'Europa

El passat 23 de novembre el CitiLab va obrir les seves portes a Cornellà de Llobregat. És tracta d’un espai de recerca i aprenentatge que té per objectiu fomentar la innovació i creació ciutadana en el marc de la Societat del Coneixement. Aquesta és una iniciativa pionera a Europa, amb la qual els ciutadans poden adquirir coneixements avançats en l’ús de les tecnologies i on les empreses innovadores i les universitats poden fer les seves recerques de la societat digital per crear o millorar les aplicacions informàtiques i els productes tecnològics en general. L’entorn s’ubica a l’antiga fàbrica Can Suris de Cornellà, en un recinte de més de 4.500 metres quadrats que ha estat restaurat mantenint les característiques del seu passat industrial.

L’espai participatiu que representa el CitiLab es converteix en un laboratori per a empreses, acadèmics, administracions i, sobretot, la ciutadania. Es tracta d’una oportunitat perquè tots aquests estaments es relacionin mútuament per contribuir al desenvolupament de la Societat del Coneixement i de les TIC.

Els visitants del CitiLab hi trobaran jocs interactius innovadors i una exposició de videojocs antics, podran aventurar-se a SecondLife i experimentar-hi, aprendre fotografia i vídeo digitals, obrir i personalitzar un bloc, una web o un wiki i, fins i tot, crear art i música digitals.

A la inauguració del CitiLab han assistit el president de la Generalitat, José Montilla; el ministre d’indústria, Joan Clos i l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. També hi eren presents rectors d’universitats, directius d’empreses i representants dels col·legis d’enginyers de Catalunya.